Després d’una amputació, la pròtesi no arriba d’un dia per l’altre: forma part d’un procés de rehabilitació que dirigeix l’equip mèdic, amb la participació d’un tècnic ortopèdic. A Catalunya, les pròtesis externes incloses al catàleg s’obtenen per mitjà de la prestació ortoprotètica del CatSalut, amb prescripció d’un especialista de la xarxa pública.
En aquesta guia expliquem el procés en termes generals, què preguntar a l’equip, com preparar la casa i quins tràmits convé conèixer. Cada persona és diferent: si la pròtesi és adequada, de quin tipus i en quin moment ho decideix sempre l’equip que l’atén.
Aquesta informació no substitueix la valoració mèdica. Si la ferida empitjora, apareix febre o el dolor augmenta, contacta amb l’equip sanitari. Davant d’una situació greu, truca al 112.
Qui participa en el procés?
La composició de l’equip varia segons el centre i la situació de cada persona. Aquests són els perfils que hi solen intervenir:
| Professional | Paper habitual |
|---|---|
| Metge especialista (rehabilitació, cirurgia) | Valora la persona, decideix si la pròtesi és adequada i la prescriu |
| Infermeria | Cura de la ferida i educació sobre la cura del monyó |
| Fisioterapeuta | Treballa força, equilibri, transferències i marxa |
| Terapeuta ocupacional | Activitats de la vida diària i adaptacions a casa |
| Tècnic ortopèdic | Pren mides, fabrica i ajusta l’encaix i la pròtesi |
| Treball social i psicologia | Tràmits, recursos i suport emocional a la persona i la família |
Quines són les fases habituals?
No donem terminis perquè depenen de molts factors: el motiu de l’amputació, el nivell, la cicatrització i l’estat general de la persona. A grans trets, el recorregut sol ser aquest:
- Després de la cirurgia. Prioritat a la cicatrització, el control del dolor i les primeres mobilitzacions que indiqui l’equip.
- Preparació del monyó. L’equip pot indicar embenats, fundes o exercicis per preparar el monyó i la musculatura.
- Valoració per a la pròtesi. L’equip decideix si és adequada i de quin tipus. No totes les persones fan servir pròtesi, i desplaçar-se en cadira de rodes també és una opció vàlida.
- Mides i pròtesi de prova. El tècnic ortopèdic pren mides i fabrica l’encaix. Sovint es comença amb una pròtesi provisional, perquè al principi el monyó canvia de forma i de volum.
- Entrenament. La persona aprèn a posar-se i treure’s la pròtesi, a mantenir l’equilibri i a caminar, sovint començant amb suports com barres paral·leles, caminador o bastons.
- Pròtesi definitiva i seguiment. Revisions, ajustos i, amb el temps, renovacions amb una nova prescripció.
És normal que hi hagi avenços i retrocessos. Comparar-se amb altres persones no ajuda: cada procés té el seu ritme.
Quines cures del monyó convé consultar amb l’equip?
No donem pautes clíniques, perquè depenen de cada cas. El que sí que recomanem és sortir de cada visita amb aquests dubtes resolts, millor per escrit:
- Com revisar la pell i quins senyals cal vigilar.
- Com i quan rentar el monyó i l’encaix.
- Si cal fer servir embenat o funda, com es col·loca i durant quant de temps.
- Quines postures convé evitar al llit o asseguts.
- Com gestionar el dolor o les sensacions a la part amputada, el que sovint s’anomena «membre fantasma».
- Què fer si la pròtesi frega, estreny o deixa marques.
- Si hi ha diabetis o altres problemes de circulació, quines cures necessita també l’altra cama.
- A qui trucar i en quins casos, també fora d’horari.
Quines adaptacions a casa poden ajudar durant el procés?
Durant el procés, la persona es pot desplaçar en cadira de rodes, amb caminador o crosses i, més endavant, amb la pròtesi. La casa ha de funcionar en totes aquestes etapes.
- Pas lliure: treure catifes, cables i mobles que facin nosa.
- Llum: bona il·luminació i llum de nit en el camí entre el dormitori i el bany.
- Bany: cadira o seient de dutxa, agafadors ben fixats i terra antilliscant.
- Cadira de rodes: comprovar l’amplada de portes i passadissos i l’espai per girar.
- Dormitori: llit a una alçada que faciliti les transferències i espai lliure al costat.
- Un lloc estable per a la pròtesi: un seient ferm on posar-se-la i treure-se-la amb calma.
- Objectes a mà: el que es fa servir cada dia, a una alçada que no obligui a estirar-se ni ajupir-se.
L’ideal és que un terapeuta ocupacional valori l’habitatge abans de l’alta o poc després de tornar a casa. Si vols saber quins canvis encaixen en el teu cas, consulta el nostre servei d’adaptació de la llar.
Quins tràmits convé conèixer?
Prestació ortoprotètica del CatSalut
Les pròtesis externes formen part de la prestació ortoprotètica. Cal la prescripció d’un especialista de la xarxa pública (el PAO), passar per la unitat de tramitació i anar a una ortopèdia acreditada. Hi pot haver una aportació de la persona usuària, i les renovacions requereixen una nova prescripció. Ho expliquem pas a pas a prestació ortoprotètica del CatSalut.
Si l’amputació es deu a un accident de trànsit, laboral o esportiu cobert per una asseguradora o entitat, el CatSalut indica que cal comunicar-ho abans de la prescripció.
Certificat de discapacitat
Una amputació pot donar lloc al reconeixement d’un grau de discapacitat, que se sol·licita als CAD de la Generalitat. La valoració depèn de cada cas. Més informació a certificat de discapacitat a Catalunya.
Dependència
Si la persona necessita l’ajuda d’una altra per a activitats bàsiques com rentar-se o vestir-se, es pot valorar la situació de dependència, que es tramita als serveis socials de l’ajuntament. Consulta els requisits de la Llei de dependència a Catalunya.
El treballador o la treballadora social de l’hospital o del CAP et pot orientar sobre per on començar. A data de 2026, consulta sempre les condicions vigents.
Com acompanyar la persona?
Una amputació suposa un canvi físic i emocional important. Escoltar, respectar el seu ritme i no decidir per ella ajuda més que animar-la a qualsevol preu. Si notes tristesa persistent, ansietat o aïllament, comenta-ho amb l’equip: pot orientar cap a suport psicològic.
Qui en té cura també necessita informació i descans. Demana que t’expliquin les cures i no dubtis a preguntar el que no entenguis.
Quan demanar ajuda?
Entre visites, ortopèdia, adaptacions i tràmits, és fàcil sentir-se desbordat. T-APOYAMOS, servei independent d’orientació en autonomia a Catalunya, no dona pautes mèdiques ni ven pròtesis: t’ajudem a ordenar els passos, preparar les preguntes per a l’equip i organitzar la casa i els tràmits. Tu ens expliques què passa i nosaltres busquem la solució.
Pots reservar una videotrucada de fins a 45 minuts per 39 €.
Fonts
- Prestacions ortoprotètiques (CatSalut, Generalitat de Catalunya)
- Ordre SCB/45/2019, cartera comuna de prestació ortoprotètica (BOE)
- Persones amb discapacitat (Departament de Drets Socials i Inclusió, Generalitat de Catalunya)
Preguntes freqüents
Quant es triga a tenir la pròtesi després d'una amputació?
No hi ha un termini únic. Depèn del motiu i del nivell de l'amputació, de la cicatrització, de l'estat general de la persona i de com evoluciona el monyó. L'equip de rehabilitació és qui pot orientar sobre els temps en cada cas. Comparar-se amb altres persones sol generar expectatives poc realistes.
El CatSalut cobreix les pròtesis de cama o de braç?
Les pròtesis externes formen part de la prestació ortoprotètica del CatSalut, sempre que l'article figuri al catàleg vigent i el prescrigui un especialista de la xarxa pública. Hi pot haver una aportació de la persona usuària. Consulta el catàleg vigent a data de 2026 i pregunta-ho a la unitat de tramitació de l'hospital.
Totes les persones amputades poden fer servir pròtesi?
No sempre. L'equip mèdic valora si la pròtesi és adequada tenint en compte la salut general, la força, l'equilibri i els objectius de la persona. En alguns casos, desplaçar-se en cadira de rodes és l'opció més segura o còmoda, i també és una opció vàlida.
Què faig si la pròtesi em fa mal o em frega?
No la continuïs fent servir com si res ni intentis ajustar-la pel teu compte. Comunica-ho a l'equip de rehabilitació o al tècnic ortopèdic que la va adaptar, perquè pot necessitar un ajust. Si apareix una ferida, una vermellor que no marxa, febre o dolor que augmenta, contacta amb l'equip sanitari; davant d'una cosa greu, truca al 112.
