Perquè una cadira de rodes pugui circular per casa calen dues coses: salvar els desnivells amb una rampa de pendent suau i que les portes tinguin prou amplada lliure de pas. El primer es resol amb rampes portàtils o fixes; el segon, mesurant bé i, si no n’hi ha prou, amb frontisses especials, portes corredisses o obra.
En aquesta guia t’expliquem com triar la rampa, com calcular-ne el pendent, com mesurar una porta i quines alternatives hi ha. Les mides exigibles les fixa la normativa d’accessibilitat; per això t’indiquem on consultar-les en lloc de donar-te xifres soltes.
Rampa portàtil o rampa fixa?
| Tipus | Quan encaixa | Avantatges | Inconvenients |
|---|---|---|---|
| Rampa de llindar | Ressalts petits: llindars, sortida al balcó, canvi de paviment | Senzilla, sense obra, es col·loca al lloc | Només serveix per a desnivells petits |
| Rampa portàtil plegable o de carrils | Un o pocs graons, ús ocasional, viatges, visites | Es guarda i es transporta | S’ha de col·locar cada vegada; els carrils demanen que la cadira vagi ben alineada |
| Rampa modular (per peces) | Entrades de casa o local amb més desnivell, sense fer obra | Es munta i es desmunta; s’adapta a la llargada necessària | Ocupa espai; necessita una superfície estable |
| Rampa fixa d’obra | Accessos permanents: portal, jardí, entrada de casa | Estable i definitiva | Demana projecte, espai i, sovint, permisos o acord de la comunitat |
Al portal d’un edifici, la rampa sol ser una obra comunitària. Si hi ha escales pel mig, també pots valorar un salvaescales o una plataforma.
Quin pendent ha de tenir una rampa per a cadira de rodes?
El pendent és la relació entre l’alçada que es puja i la llargada de la rampa. Es calcula així:
- Mesura l’alçada del desnivell, del terra de baix al de dalt.
- Mesura la llargada horitzontal que ocuparà la rampa.
- Divideix l’alçada per la llargada i multiplica per 100: el resultat és el pendent en percentatge.
Com més alt és el desnivell, més llarga ha de ser la rampa perquè el pendent sigui assumible. I com més llarga és, més suau ha de ser, perquè pujar-la demana un esforç sostingut.
Els valors màxims de pendent, la llargada de cada tram i els replans obligatoris són al CTE (Document Bàsic DB-SUA) i, a Catalunya, al Codi d’accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023). Demana a un tècnic que els comprovi en el teu cas: varien segons la llargada de la rampa i el tipus d’espai.
Què més necessita una rampa segura?
- Superfície antilliscant, també quan és molla si està a l’exterior.
- Espai pla a dalt i a baix per aturar-se, girar i obrir la porta sense que la cadira se’n vagi enrere.
- Passamans a tots dos costats quan la rampa ho requereix, i una vora lateral que eviti que la roda se’n surti.
- Bona il·luminació i contrast de color al principi i al final.
- Pes admès: en rampes portàtils, comprova a la fitxa tècnica que aguanta la cadira, la persona i, si l’empeny, l’acompanyant.
Pensar en qui la puja ajuda: una persona que s’impulsa sola necessita un pendent més suau que una cadira elèctrica o una cadira empesa per un acompanyant. Valora-ho amb el professional que coneix la persona.
Quina amplada de porta necessita una cadira de rodes?
Depèn de la cadira: no totes fan la mateixa amplada, i una cadira autopropulsable necessita, a més, espai per a les mans als cèrcols. Per això, més que un número universal, el que compta és comparar dues mides:
- L’amplada total de la cadira, segons la fitxa tècnica del fabricant o mesurada de costat a costat al punt més ample.
- L’amplada lliure de pas de la porta, que gairebé sempre és més petita que l’amplada de la fulla.
Per a habitatges i edificis, el CTE DB-SUA i el Codi d’accessibilitat de Catalunya estableixen l’amplada lliure de pas mínima als itineraris accessibles. Si has de fer obra, que el tècnic treballi amb aquesta referència.
Com es mesura l’amplada lliure de pas d’una porta?
- Obre la porta del tot, tant com permeti.
- Mesura des de la cara de la fulla oberta fins al batent del marc del costat contrari, a l’alçada per on passarà la cadira.
- Fixa’t en el que sobresurt: la maneta, el topall o un moble a prop també resten espai.
- Mesura també l’espai a banda i banda de la porta: per entrar a un bany o una habitació, la cadira s’ha de poder posar recta abans de passar.
Apunta les mides de totes les portes que la persona fa servir cada dia: entrada, habitació, bany, cuina i terrassa. Si estàs triant cadira, t’ajudarà la nostra guia sobre quina cadira de rodes triar.
Què fer si la cadira no passa per la porta?
Abans de plantejar una obra, revisa aquestes alternatives, de menys a més intervenció:
- Treure obstacles: topalls, burlets alts, mobles al costat del marc.
- Frontisses de desplaçament (també dites de compensació): fan que la fulla, en obrir-se, s’aparti del forat i deixi més amplada de pas sense tocar la paret.
- Treure la fulla en portes que no cal tancar, i substituir-la per una cortina si convé.
- Porta corredissa: de superfície (va per fora de la paret) o encastada a l’envà. Elimina l’escombrat de la fulla i facilita el gir de la cadira.
- Eixamplar el forat: és obra. Abans cal comprovar amb un tècnic si el mur és estructural i quines instal·lacions hi passen.
Revisa també les manetes: les de palanca s’accionen millor que els poms rodons quan es va assegut.
Com planificar les adaptacions sense equivocar-se?
- Fes un recorregut real amb la cadira o amb les seves mides: del carrer al llit, del llit al bany, de la sala a la cuina.
- Apunta cada obstacle: desnivells, portes, girs estrets.
- Prioritza el que impedeix fer activitats bàsiques: entrar a casa, anar al bany, anar a dormir.
- Demana 2-3 pressupostos i compara què inclouen: materials, mà d’obra, retirada de runa, permisos i terminis d’execució acordats per escrit.
Si vols documentar-ho tot amb criteri tècnic, pots encarregar un informe d’accessibilitat de l’habitatge. Revisa també si hi ha ajuts en convocatòria: a data de 2026, consulta la vigent al teu ajuntament o al web de la Generalitat.
Si la rampa ha d’anar al portal de l’edifici, revisa la guia sobre rampa i ascensor a la comunitat de veïns; i si busques canvis senzills, mira com adaptar la casa sense obres.
Quan demanar ajuda?
Si no saps si en tens prou amb una rampa portàtil, si una porta es pot eixamplar o quin professional has de trucar, et podem ajudar a ordenar els passos. T-APOYAMOS, servei independent d’orientació en autonomia a Catalunya, revisa amb tu les mides, busca les solucions possibles i t’ajuda amb la coordinació de professionals si cal fer obra. No venem productes ni cobrem comissions.
Comença amb una videotrucada de fins a 45 minuts per 39 €. Reserva la teva videotrucada i explica’ns què passa: nosaltres busquem la solució.
Fonts
- Document Bàsic DB-SUA, Seguretat d’utilització i accessibilitat (Codi Tècnic de l’Edificació)
- Decret 209/2023, pel qual s’aprova el Codi d’accessibilitat de Catalunya (Portal Jurídic de Catalunya)
- Ajuts a la rehabilitació (Habitatge, Generalitat de Catalunya)
Preguntes freqüents
Com es calcula el pendent d’una rampa?
Mesura l’alçada del desnivell i la llargada horitzontal que ocuparà la rampa. Divideix l’alçada per la llargada i multiplica per 100: el resultat és el pendent en percentatge. Compara aquest valor amb els màxims del CTE DB-SUA i del Codi d'accessibilitat de Catalunya, que depenen de la llargada del tram. Un tècnic t’ho pot confirmar.
Què és l’amplada lliure de pas d’una porta?
És el forat real per on passa la cadira amb la porta oberta del tot. Es mesura des de la cara de la fulla oberta fins al batent del marc contrari, i sol ser més petita que l’amplada de la fulla. Manetes, topalls i mobles propers també la redueixen, així que convé mesurar-la a cada porta d’ús diari.
Serveix una rampa portàtil per a l’entrada de casa?
Pot servir per salvar un o pocs graons de manera ocasional, si el pendent resultant és assumible i la rampa aguanta el pes de la cadira i la persona. Per a un ús diari o desnivells més grans sol ser més pràctica una rampa modular o fixa. Valora també qui la col·locarà cada vegada i on es guardarà.
Què són les frontisses de desplaçament?
Són frontisses que, en obrir la porta, desplacen la fulla cap a fora del forat, de manera que deixa d’ocupar part del pas. Permeten guanyar amplada lliure sense tocar la paret ni el marc. Són una alternativa senzilla a eixamplar el forat, tot i que convé que un professional comprovi si encaixen amb aquella porta.
Es pot eixamplar una porta en un pis?
Sovint sí, però és obra. Abans cal comprovar amb un tècnic si el mur és estructural, quines instal·lacions hi passen i si cal algun permís. Si la porta dona a elements comuns, també hi pot intervenir la comunitat. Demana 2-3 pressupostos i compara materials, mà d’obra, permisos i retirada de runa.
