Adaptar la casa d’una persona amb Alzheimer vol dir fer-la més fàcil d’entendre i més segura: bona llum, senyals visuals per orientar-se, menys riscos a la cuina i al bany, control discret de les sortides i rutines estables. Els canvis convé fer-los a poc a poc i comptant amb la persona.
Adaptar la llar no tracta la malaltia. El diagnòstic, el seguiment i el tractament corresponen a neurologia i a l’atenció primària. Si notes un empitjorament sobtat, confusió de cop o la persona desapareix de casa, truca al 112.
Quins objectius ha de tenir l’adaptació de la casa?
Cada persona i cada fase són diferents, però gairebé totes les adaptacions busquen el mateix:
- Seguretat: reduir caigudes, cremades, intoxicacions i sortides sense companyia.
- Orientació: que la persona sàpiga on és cada cosa i quina hora o quin dia és.
- Autonomia: que continuï fent el que pugui per si mateixa, encara que hi trigui més.
- Calma: un entorn senzill, sense soroll ni desordre, redueix la inquietud.
Evita els canvis grans de cop. Moure mobles o renovar tota la casa pot desorientar més. Millor ajustar el que calgui i mantenir el que és familiar.
Com ajudar la persona a orientar-se a casa?
- Senyalitza les portes amb un dibuix o una foto senzilla: bany, dormitori, cuina.
- Rellotge i calendari grans en un lloc visible, amb el dia de la setmana i la data fàcils de llegir.
- Contrast de colors: una tapa de vàter, un agafador o un interruptor que destaquin sobre la paret es troben millor.
- Armaris a la vista: etiquetes o fotos als calaixos, o fins i tot portes transparents en algun armari, per trobar les coses sense buscar.
- Objectes amb significat: fotos familiars, la butaca de sempre, objectes que reconeix.
- Miralls i reflexos: si veus que l’inquieten, valora tapar-los o treure’ls.
Com ha de ser la il·luminació?
La llum influeix molt en com es percep l’espai. Les ombres, els reflexos i la penombra poden confondre o espantar.
- Llum uniforme a les estances, sense zones gaire fosques.
- Pilots o llums nocturns al recorregut del dormitori al bany.
- Llums amb sensor de moviment als passadissos i a l’entrada.
- Interruptors fàcils de veure, millor lluminosos.
- Aprofitar la llum natural durant el dia i cortines que evitin reflexos forts.
Com fer la cuina més segura?
| Risc | Mesures possibles |
|---|---|
| Foc i cremades | Detectors de fum i de gas, placa amb apagada automàtica, vàlvula de tall del gas, treure els comandaments si cal |
| Talls | Guardar ganivets i objectes tallants fora de la vista |
| Intoxicacions | Productes de neteja i medicaments sota clau, mai en envasos de menjar |
| Aliments en mal estat | Revisar la nevera sovint i retirar el que estigui caducat |
| Electrodomèstics confusos | Mantenir els de sempre si encara els fa servir bé, o triar models senzills |
Si encara cuina, busca tasques que pugui continuar fent amb supervisió: parar taula, rentar la fruita, remenar un guisat.
Quins canvis ajuden al bany?
- Agafadors al costat del vàter i a la dutxa, d’un color que contrasti. Més detalls a la nostra guia sobre l’alçada dels agafadors.
- Aixeta termostàtica o limitar la temperatura de l’aigua calenta per evitar cremades.
- Terra antilliscant i retirar les catifes que llisquin.
- Treure el pestell o fer-ne servir un que es pugui obrir des de fora.
- Cadira o tamboret de dutxa si es cansa o perd l’equilibri.
- Deixar a la vista només el que necessita: el raspall, el sabó, la tovallola.
Què cal fer amb les portes i les sortides?
Algunes persones amb Alzheimer surten de casa sense rumb o es desorienten al carrer. L’objectiu és protegir-la sense tancar-la ni posar en risc la seva seguretat en una emergència.
- Sensors o avisadors d’obertura a la porta d’entrada, que avisin qui en té cura.
- Teleassistència amb dispositius de localització o detecció de sortides, segons el que ofereixi cada servei. Consulta la nostra guia de teleassistència.
- Identificació: una polsera o una targeta amb un telèfon de contacte.
- Xarxa de confiança: que els veïns i les botigues properes sàpiguen a qui trucar.
- Qualsevol tancament addicional ha de permetre sortir de pressa en cas d’incendi i no deixar la persona sola tancada. Comenta-ho amb l’equip sanitari o social.
Com ajuden les rutines i els objectes quotidians?
- Horaris estables per llevar-se, menjar, sortir i anar a dormir.
- Roba preparada en ordre d’ús, amb peces fàcils de posar.
- Una sola cosa cada vegada: instruccions curtes i d’una en una.
- Activitats conegudes: música que li agrada, plegar roba, regar les plantes, mirar fotos.
- Un lloc fix per a les ulleres, les claus, els audiòfons i la cartera.
A qui pots adreçar-te per rebre orientació?
- Atenció primària i neurologia: seguiment de la malaltia, medicació i canvis de comportament.
- Treball social del CAP o de l’ajuntament: recursos de suport i la sol·licitud de la situació de dependència.
- Teràpia ocupacional: un terapeuta ocupacional pot valorar la casa i les activitats diàries i proposar canvis concrets.
- Associacions de familiars de persones amb Alzheimer: informació, grups de suport i formació per a qui en té cura.
Tenir cura d’una persona amb demència és exigent. Revisa la nostra guia sobre la síndrome del cuidador cremat i busca moments de respir.
Quan demanar ajuda?
Si no saps per on començar amb la casa, quins productes tenen sentit o quins recursos hi ha a la teva zona, no cal que ho tinguis clar. A T-APOYAMOS, servei independent d’orientació en autonomia a Catalunya, ens expliques què passa i t’ajudem a prioritzar canvis, a coordinar l’adaptació de la llar i a trobar els professionals adequats.
Pots reservar una videotrucada d’orientació per 39 €.
Fonts
- Alzheimer (Canal Salut, Generalitat de Catalunya)
- Demències (Canal Salut, Generalitat de Catalunya)
- Abordaje del Alzheimer y otras demencias (Ministeri de Sanitat)
Preguntes freqüents
Per on començo a adaptar la casa d'una persona amb Alzheimer?
Comença pel que suposa més risc: la cuina (foc, ganivets, productes tòxics), el bany (relliscades i aigua massa calenta) i la porta d'entrada. Després millora la llum i l'orientació amb senyals i rellotges visibles. Un terapeuta ocupacional pot valorar la casa i ajudar-te a prioritzar segons la fase i els costums de la persona.
Com evitar que una persona amb Alzheimer surti sola de casa?
Pots fer servir avisadors d'obertura a la porta, serveis de teleassistència amb localització i una identificació amb un telèfon de contacte. No convé tancar la persona ni fer servir tancaments que impedeixin sortir en una emergència. Comenta la situació amb l'equip sanitari o social. Si desapareix, truca al 112 com més aviat millor.
Convé canviar els mobles de lloc?
En general, millor no fer canvis grans. Mantenir els mobles i els objectes on sempre han estat ajuda la persona a orientar-se. Treu només el que suposi un risc, com catifes soltes, mobles inestables o cables, i deixa lliures els recorreguts habituals, sobretot del dormitori al bany.
Quin professional em pot ajudar a adaptar la casa?
Un terapeuta ocupacional pot valorar l'habitatge i les activitats diàries i proposar canvis concrets. Neurologia i atenció primària s'ocupen del seguiment de la malaltia, i el treball social del CAP o de l'ajuntament informa dels recursos, com la sol·licitud de la situació de dependència o la teleassistència.
Hi ha suport per als familiars que tenen cura d'una persona amb Alzheimer?
Sí. Les associacions de familiars de persones amb Alzheimer ofereixen informació, grups de suport i formació. Els serveis socials de l'ajuntament informen de recursos de respir i d'ajuda a domicili. A data de 2026, consulta-hi les opcions disponibles a la teva zona i comenta el teu cansament amb el metge si ho necessites.
