La teleassistència és un servei que connecta la persona gran, des de casa seva, amb una central d’atenció mitjançant un polsador que porta a sobre. Si cau, es troba malament o se sent sola, prem el botó i parla amb un operador que valora la situació i avisa familiars, veïns o serveis d’emergència.
Què és la teleassistència i per a què serveix?
És un sistema de suport a distància pensat perquè una persona pugui continuar vivint a casa amb més seguretat. No substitueix un cuidador ni l’atenció mèdica: és una xarxa d’avís ràpid.
Serveix sobretot per a tres coses:
- Demanar ajuda en una emergència: una caiguda, un mareig o qualsevol situació en què la persona no pot arribar al telèfon.
- Donar tranquil·litat a qui viu sol i a la seva família, sobretot si viuen lluny.
- Fer companyia: molts serveis fan trucades periòdiques de seguiment, recordatoris o felicitacions, segons el que inclogui cada contracte.
Com funciona la teleassistència a casa?
L’equip bàsic té dues peces: un polsador i una unitat domiciliària. A partir d’aquí, s’hi poden afegir detectors segons la situació.
| Element | Què fa | Què cal comprovar |
|---|---|---|
| Polsador (penjoll o polsera) | En prémer-lo, llança una trucada a la central sense haver de marcar res. | Que la persona el porti també a la dutxa i a la nit, i que sigui resistent a l’aigua. |
| Unitat domiciliària | Aparell amb altaveu i micròfon que permet parlar amb la central des de qualsevol punt de la casa. | Que se senti bé a totes les habitacions i com es connecta (línia fixa, xarxa mòbil). |
| Detectors de fum, gas o aigua | Avisen la central si detecten un risc encara que la persona no premi el botó. | Si els inclou el servei públic o són un extra. |
| Detector de caigudes o d’inactivitat | Genera un avís automàtic si detecta una caiguda o una manca de moviment prolongada. | Com s’ajusta per evitar falses alarmes. |
| Teleassistència mòbil | Dispositiu amb localització per fer servir fora de casa. | Útil si la persona surt sola a passejar o a fer encàrrecs. |
Quan entra un avís, la central té la fitxa de la persona: els contactes, les dades de salut que ella hagi autoritzat i, sovint, on hi ha una clau de casa. Amb això decideix si n’hi ha prou de trucar a un familiar o si cal mobilitzar una ambulància.
Si la persona té símptomes d’urgència (dolor al pit, dificultat per respirar, pèrdua de força o de la parla), no esperis: truca al 112.
Per a qui és útil la teleassistència?
Encaixa especialment en aquestes situacions:
- Persones grans que viuen soles o passen moltes hores soles durant el dia.
- Persones que ja han tingut alguna caiguda o tenen inestabilitat en caminar. Et pot interessar la nostra guia per evitar caigudes a casa.
- Persones amb una malaltia crònica que pot provocar descompensacions.
- Famílies que cuiden a distància i necessiten saber que algú respondrà ràpid.
És menys eficaç si la persona no entén per a què serveix el polsador o s’oblida de portar-lo. En casos de deteriorament cognitiu, convé parlar-ne amb el metge i valorar detectors automàtics o més presència a casa.
Teleassistència pública o privada: quines diferències hi ha?
A Catalunya hi ha teleassistència pública, que es gestiona a través dels serveis socials de l’ajuntament. També hi ha empreses privades que l’ofereixen per contracte directe.
| Pública | Privada | |
|---|---|---|
| Com es demana | Sol·licitud als serveis socials del municipi, que valoren la situació. | Contracte directe amb l’empresa. |
| Cost | Pot ser gratuïta o amb copagament segons la normativa de cada municipi i la situació econòmica. | Quota que fixa cada empresa; demana’n el detall per escrit. |
| Equips | Polsador i unitat domiciliària; els detectors depenen de cada servei. | Sol haver-hi més opcions per triar, normalment amb cost afegit. |
| Temps fins a tenir-la | Depèn de la valoració i de cada municipi. | Normalment més directe. |
Si la persona té reconegut un grau de dependència, la teleassistència també pot formar part dels serveis del seu pla d’atenció. T’ho expliquem a ajuda amb la Llei de dependència. A data de 2026, consulta a l’ajuntament els requisits i el copagament vigents.
Què cal preguntar abans de contractar un servei de teleassistència?
Tant si és pública com privada, aquestes preguntes t’ajuden a saber què contractes:
- Què passa exactament quan es prem el botó? Qui respon i en quina llengua?
- Hi ha unitat mòbil que pugui anar al domicili, o només s’avisa els contactes i emergències?
- Què passa si cap contacte respon? Gestionen una custòdia de claus?
- Quins detectors inclou i quins són extra?
- Funciona si marxa la llum o falla la connexió? Avisa quan la bateria és baixa?
- Hi ha permanència o penalització per donar-se de baixa? De qui és l’equip?
- Fan trucades de seguiment? Cada quant?
- Qui instal·la l’equip i qui el revisa?
Demana sempre les condicions per escrit i compara com a mínim dues opcions si vas per la via privada.
Com encaixa la teleassistència amb altres solucions a casa?
La teleassistència avisa quan una cosa ja ha passat. Per això funciona millor combinada amb mesures que redueixen el risc:
- Adaptar l’habitatge: treure catifes, millorar la il·luminació nocturna, posar agafadors al bany. Ho expliquem a adaptació de la llar.
- Productes de suport: caminador, cadira de dutxa o baranes, si un professional ho considera adequat.
- Suport de persones: servei d’ajuda a domicili, centre de dia o un cuidador unes hores, segons cada cas.
- Organització familiar: qui té clau, qui consta com a contacte i qui pot anar-hi de pressa.
Un error habitual és contractar el polsador i donar el tema per resolt. Si la persona cau sovint, el polsador no evita la caiguda: cal revisar per què passa amb el metge i adaptar l’entorn.
Quan demanar ajuda?
Si no saps si el teu familiar necessita teleassistència, un altre tipus de suport o una combinació, no cal que ho tinguis clar abans de parlar amb ningú. A T-APOYAMOS, servei independent d’orientació en autonomia a Catalunya, escoltem què passa a casa, t’expliquem les opcions públiques i privades i t’ajudem a coordinar-les. No venem equips ni cobrem comissions.
Pots reservar una videotrucada d’orientació per 39 € i sortir-ne amb un pla de passos concrets.
Fonts
- Serveis socials bàsics: atenció domiciliària i teleassistència (Departament de Drets Socials, Generalitat de Catalunya)
- Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (BOE)
- Cartera de serveis socials (Departament de Drets Socials, Generalitat de Catalunya)
Preguntes freqüents
Com es demana la teleassistència pública a Catalunya?
Es demana als serveis socials de l'ajuntament on viu la persona. Un professional valora la situació i, si escau, tramita l'alta. Si la persona té un grau de dependència reconegut, també es pot incloure en el seu pla d'atenció. A data de 2026, consulta al teu municipi els requisits i el copagament vigents.
La teleassistència funciona fora de casa?
El servei bàsic funciona dins del domicili, perquè el polsador es comunica amb la unitat instal·lada a casa. Per sortir al carrer hi ha la teleassistència mòbil, amb un dispositiu que inclou localització. Pregunta si el teu servei l'ofereix i en quines condicions.
Què passa si la persona cau i no pot prémer el botó?
Amb el polsador bàsic, la central només rep l'avís si es prem. Per això hi ha detectors de caigudes o d'inactivitat que llancen una alarma automàtica. Convé valorar si són adequats per a cada cas i com es configuren per evitar falses alarmes.
La família pot rebre els avisos?
Sí. En donar d'alta el servei s'indiquen persones de contacte, normalment familiars o veïns de confiança. La central les truca quan cal. És important que aquests contactes estiguin sempre actualitzats i que algun tingui clau o que es gestioni una custòdia de claus.
La teleassistència substitueix un cuidador?
No. La teleassistència és un sistema d'avís ràpid, no una atenció presencial. Si la persona necessita ajuda per rentar-se, menjar o moure's, caldrà combinar-la amb altres suports, com el servei d'ajuda a domicili, un centre de dia o un cuidador.
