Graus de dependència: què signifiquen, com es valoren i com revisar-los

Il·lustració d'un document amb segell i tres graons d'alçada creixent al costat
Il·lustració d'un document amb segell i tres graons d'alçada creixent al costat

La Llei 39/2006 reconeix tres graus de dependència: grau I o moderada, grau II o severa i grau III o gran dependència. El grau depèn de quantes vegades al dia la persona necessita ajuda per a les activitats de la vida diària i de si necessita suport continu. El determina l’Administració després d’una valoració oficial amb un barem.

En aquesta guia t’expliquem què significa cada grau, com es valora, quins serveis i prestacions recull la llei i com es demana una revisió. És informació general: a data de 2026, consulta sempre la normativa i els requisits vigents als serveis socials o al web de la Generalitat.

Quins graus de dependència hi ha?

La llei classifica la dependència en tres graus. El barem oficial (BVD) assigna una puntuació i cada grau correspon a un interval:

Grau Nom Què vol dir, en termes generals Puntuació al barem
Grau I Dependència moderada Necessita ajuda per a diverses activitats de la vida diària almenys un cop al dia, o suport intermitent o limitat. De 25 a 49 punts
Grau II Dependència severa Necessita ajuda per a diverses activitats dues o tres vegades al dia, però no el suport permanent d’una persona cuidadora, o necessita suport extens. De 50 a 74 punts
Grau III Gran dependència Necessita ajuda diverses vegades al dia i, per la pèrdua total d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, el suport indispensable i continu d’una altra persona, o suport generalitzat. 75 punts o més

Per sota de l’interval del grau I no es reconeix situació de dependència, encara que la persona pugui necessitar altres suports dels serveis socials o de salut.

Què és el grau III+ a Catalunya?

La Generalitat recull a més un grau III+ de dependència extrema per a persones amb grau III reconegut i diagnòstic d’ELA o d’altres malalties d’alta complexitat i curs irreversible en fase avançada. Té el seu propi tràmit; consulta els criteris vigents al web de la Generalitat.

Què són les activitats de la vida diària?

Són les tasques que una persona fa cada dia per tenir cura de si mateixa i desenvolupar-se amb autonomia. El barem analitza, entre d’altres:

  • Menjar i beure.
  • Higiene personal, dutxar-se i fer servir el bany.
  • Vestir-se.
  • Mantenir la salut, per exemple prendre la medicació.
  • Canviar de posició i desplaçar-se dins i fora de casa.
  • Tasques domèstiques.
  • Prendre decisions.

No es valora la malaltia en si, sinó quanta ajuda d’una altra persona necessita per fer aquestes activitats.

Com es valora el grau de dependència?

  1. Sol·licitud als serveis socials o pel web de tràmits de la Generalitat, amb l’informe de salut.
  2. Contacte del SEVAD: a Catalunya, un professional del Servei de Valoració de la Dependència truca per acordar una visita al domicili o al centre on viu la persona.
  3. Visita de valoració: s’aplica el barem combinant els informes de salut i de l’entorn, una entrevista, l’observació directa i, si cal, proves en un context estructurat.
  4. Proposta i resolució: amb l’informe del cas es dicta una resolució que indica el grau i la puntuació obtinguda.

Important: només l’Administració pública pot reconèixer el grau de dependència. Cap empresa ni entitat privada el pot assignar, per molt que ofereixi «calcular» el grau.

Per als infants menors de tres anys es fa servir una escala específica adaptada a la seva edat.

Com preparar la visita?

  • Tingues els informes mèdics actualitzats a mà.
  • Si la persona té dificultats de memòria o de comunicació, és important que hi sigui algú que conegui bé la seva situació; el barem ho preveu.
  • Descriu un dia normal sense minimitzar: moltes persones tendeixen a dir que «poden soles» coses que en realitat fan amb ajuda.

Quins serveis i prestacions recull la llei?

La llei distingeix serveis i prestacions econòmiques. Quin s’assigna depèn del grau, de la capacitat econòmica, de l’oferta disponible i de les preferències de la persona, que es recullen al PIA (Programa individual d’atenció).

Tipus Què inclou la llei
Serveis Prevenció de la dependència, promoció de l’autonomia personal, teleassistència, ajuda a domicili, assistència personal, centre de dia i de nit, cures i suports en habitatges, atenció residencial i provisió de productes de suport.
Prestacions econòmiques Prestació vinculada al servei, prestació per a cures a l’entorn familiar i prestació d’assistència personal.

La llei es va reformar el 2026 (Llei 4/2026) i el catàleg es va ampliar. Com i quan s’aplica cada novetat a Catalunya depèn del seu desplegament: pregunta als serveis socials què hi ha disponible avui. Els imports de les prestacions es fixen per normativa i canvien: no et refiïs de xifres que no vinguin de la convocatòria o la resolució oficial.

Si vols conèixer tot el procediment, llegeix la nostra guia de requisits de la Llei de dependència a Catalunya, i si l’expedient està en marxa, què fer mentre esperes la dependència.

Es pot revisar el grau de dependència?

Sí. El grau es pot revisar a petició de la persona interessada o dels seus representants, o d’ofici per l’Administració, per aquestes causes:

  • Millora o empitjorament de la situació de dependència.
  • Error de diagnòstic o en l’aplicació del barem.

A Catalunya la revisió es demana a través del mateix tràmit de reconeixement de la dependència. Convé aportar informes de salut actualitzats que expliquin el canvi.

Si el que passa és que no estàs d’acord amb la resolució, el mateix document indica quin recurs hi cap i en quin termini. Respecta aquest termini.

Grau de dependència i grau de discapacitat són el mateix?

No. Són tràmits diferents, amb barems diferents. El grau de discapacitat valora limitacions i el seu impacte en la participació, i el de dependència valora la necessitat d’ajuda d’una altra persona per a les activitats diàries. Es poden tenir tots dos. Ho expliquem a el certificat de discapacitat a Catalunya.

Quan demanar ajuda?

Si no saps si val la pena sol·licitar la dependència, si el grau reconegut no reflecteix la situació real o si no entens quins recursos encaixen amb el PIA, t’ajudem a veure-ho clar. T-APOYAMOS, servei independent d’orientació en autonomia a Catalunya, t’orienta en el tràmit i coordina les solucions que la persona necessita a casa. No cal que sàpigues què necessites: tu ens expliques què passa i nosaltres busquem la solució.

Mira com t’acompanyem amb la Llei de dependència o reserva una videotrucada de fins a 45 minuts per 39 €.

Fonts

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre el grau I, II i III de dependència?

Depèn de la freqüència i la intensitat de l'ajuda. Al grau I la persona necessita ajuda almenys un cop al dia o de manera intermitent; al grau II, dues o tres vegades al dia sense suport permanent; al grau III, diverses vegades al dia i el suport continu d'una altra persona.

Qui decideix el grau de dependència?

L'Administració pública, després de la valoració oficial. A Catalunya la fa el Servei de Valoració de la Dependència (SEVAD), normalment amb una visita al domicili, aplicant el barem oficial (BVD). Es tenen en compte els informes de salut i de l'entorn, una entrevista i l'observació directa. Cap entitat privada pot reconèixer un grau.

Es pot pujar de grau de dependència?

Sí, mitjançant la revisió del grau. Es pot demanar si la situació ha empitjorat o millorat, o si hi va haver un error de diagnòstic o en aplicar el barem. A Catalunya es sol·licita a través del tràmit de reconeixement de la dependència, i convé aportar informes de salut actualitzats que expliquin el canvi.

Quants diners corresponen a cada grau de dependència?

No hi ha una quantitat fixa per grau que serveixi per a tothom. El que s'assigna es decideix al PIA i depèn del grau, de la capacitat econòmica, del recurs triat i de l'oferta disponible. Els imports de les prestacions es fixen per normativa i canvien: consulta la informació vigent als serveis socials o al web de la Generalitat.

És el mateix el grau de dependència que el de discapacitat?

No. Són tràmits diferents, amb barems i organismes de valoració diferents. La dependència mesura la necessitat d'ajuda d'una altra persona per a les activitats de la vida diària; la discapacitat valora limitacions i el seu impacte en la participació. Una persona pot tenir reconeguts tots dos.

Vols que valorem el teu cas sense compromís?

Cada persona i cada habitatge tenen característiques úniques. Evita despeses inútils i aconsegueix una ruta clara d'intervenció.

Guies pràctiques relacionades