Un assessor d’autonomia és un professional que orienta una persona gran, amb discapacitat o dependent, i la seva família, per trobar i posar en marxa solucions que li permetin continuar fent la seva vida: productes de suport, adaptacions de la casa, serveis i tràmits. Orienta, busca i coordina; no ven productes ni prescriu tractaments.
Què fa un assessor d’autonomia?
La seva feina comença abans de saber què cal. La família explica què està passant («ha caigut dues vegades», «surt de l’hospital la setmana que ve», «ja no es pot dutxar sola») i l’assessor ajuda a convertir-ho en un pla.
- Orientar: escolta la situació, ordena prioritats i explica quines opcions hi ha (productes de suport, canvis a casa, serveis, recursos públics).
- Buscar: localitza proveïdors, demana i compara pressupostos, revisa quins ajuts o prestacions públiques hi poden encaixar i on es demanen.
- Coordinar: organitza els diferents professionals (ortopèdia, empresa de reformes, terapeuta ocupacional, cuidadors) perquè el que es faci encaixi i arribi en els terminis que la família necessita.
- Acompanyar: fa seguiment i ajusta el pla si la situació canvia.
El que no fa
- No ven productes ni executa obres.
- No diagnostica ni prescriu. Les decisions clíniques corresponen a l’equip mèdic, i la valoració funcional, a un terapeuta ocupacional o un altre professional sanitari.
- No substitueix els serveis socials públics ni la valoració oficial de dependència o de discapacitat.
Quan val la pena comptar amb un assessor d’autonomia?
No sempre cal. Si saps exactament quin producte necessites i on comprar-lo, potser n’hi ha prou amb una bona ortopèdia. Un assessor aporta més valor quan:
- No saps què necessita la persona, només que «alguna cosa ha de canviar».
- Hi ha pressa, per exemple davant d’una tornada a casa després de l’alta hospitalària.
- Hi intervenen diversos fronts alhora: productes, obra al bany, cuidador, tràmits.
- Vius lluny i necessites algú que coordini sobre el terreny o a distància.
- Has rebut pressupostos molt diferents i no saps com comparar-los.
- Vols una opinió que no depengui de qui et ven el producte.
Quina diferència hi ha amb l’ortopèdia, el treballador social i el terapeuta ocupacional?
Són figures complementàries. Cadascuna té un paper diferent i convé saber què esperar de cadascuna.
| Figura | Què fa | Com cobra | Quan acudir-hi |
|---|---|---|---|
| Assessor d’autonomia | Orienta, busca opcions, compara pressupostos i coordina els diferents professionals. No ven ni prescriu. | Honoraris per l’assessorament, que han de ser clars des del principi. | Quan no saps per on començar o hi ha diversos fronts alhora. |
| Ortopèdia | Ven, lloga, ajusta i repara productes de suport. Pot dispensar productes de la prestació ortoprotètica amb la prescripció corresponent. | Pel producte o el servei que ven. | Quan ja saps quin producte necessites o tens una prescripció. |
| Treballador social | Valora la situació social, informa de recursos públics i acompanya en tràmits com la sol·licitud de dependència. | Als serveis socials públics, sense cost per a la persona. | Per accedir a recursos i prestacions públiques. |
| Terapeuta ocupacional | Valora com la persona fa les activitats diàries i recomana productes de suport, adaptacions i estratègies. | Segons l’àmbit: sanitari públic, centre privat o consulta. | Quan cal una valoració funcional abans de decidir. |
Un bon assessor d’autonomia no competeix amb aquestes figures: t’ajuda a arribar-hi en l’ordre adequat. Si estàs triant establiment, llegeix com triar una ortopèdia.
La Generalitat disposa de centres públics d’autonomia personal, com el Centre Sírius, que informen i assessoren sobre productes de suport i accessibilitat. Pregunta als serveis socials quins recursos tens a prop.
Què preguntar abans de contractar un assessor d’autonomia?
No hi ha un títol únic d’«assessor d’autonomia», així que convé fer preguntes clares des del principi:
- Ets independent? Treballes per a alguna ortopèdia, fabricant o empresa de reformes?
- Cobres comissions dels proveïdors que recomanes? Si la resposta és sí, les recomanacions poden no ser neutrals.
- Quins són els teus honoraris i què inclouen exactament? Demana que te’ls donin per escrit abans de començar.
- Quina formació i experiència tens en productes de suport, accessibilitat o atenció a persones dependents?
- Quan em derivaràs a un altre professional? Un bon assessor sap què no li correspon i et dirà quan cal un metge, un terapeuta ocupacional o els serveis socials.
- Com serà el seguiment? Què passa si la situació canvia o si alguna cosa no funciona.
Desconfia de qui et pressiona per decidir en el moment, no dona preus clars o només t’ofereix un únic proveïdor.
Com és el procés amb un assessor d’autonomia?
- Primera conversa: expliques què passa, sense necessitat de saber quina solució busques.
- Prioritats: s’ordena què és urgent (seguretat, alta hospitalària) i què pot esperar.
- Opcions: reps alternatives comparades, amb el que convé preguntar a cada proveïdor.
- Coordinació: si ho vols, l’assessor organitza els professionals i el calendari.
- Revisió: es comprova que el que s’ha posat en marxa funciona en el dia a dia.
Quan demanar ajuda?
A T-APOYAMOS, servei independent d’orientació en autonomia a Catalunya, fem exactament aquesta feina: no venem productes, no fem obres i no cobrem comissions per recomanar. Cobrem per assessorar i coordinar, amb preus publicats a tarifes. Pots veure com treballem a assessorament personalitzat.
No cal que sàpigues què necessites: ens expliques què passa i busquem la solució amb tu. Pots reservar una videotrucada d’orientació per 39 €.
Fonts
- Centre d’autonomia personal Sírius (Departament de Drets Socials i Inclusió)
- Serveis socials (Departament de Drets Socials i Inclusió)
- Prestacions ortoprotètiques (CatSalut)
- Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (BOE)
Preguntes freqüents
Un assessor d'autonomia em pot dir quin producte necessita el meu pare?
Et pot orientar sobre les opcions que hi ha i què preguntar, però no diagnostica ni prescriu. Quan cal una valoració funcional, el més adequat és que la faci un terapeuta ocupacional o l'equip sanitari, i si el producte entra a la prestació ortoprotètica, la prescripció correspon al metge.
Per què pagar un assessor si l'ortopèdia m'assessora gratis?
El consell d'una ortopèdia pot ser molt útil, però el seu negoci és vendre o llogar productes. Un assessor independent cobra per orientar i no pel que compres, així que et pot recomanar no comprar, comparar diversos proveïdors o buscar abans un recurs públic.
Substitueix els serveis socials de l'ajuntament?
No. Els serveis socials gestionen els recursos públics i la sol·licitud de dependència, i convé anar-hi. Un assessor et pot ajudar a preparar aquesta visita, entendre les opcions i coordinar el que no cobreixen els recursos públics o el que necessites abans que arribin.
Com sé si un assessor d'autonomia és independent?
Pregunta-li directament si treballa per a algun proveïdor i si cobra comissions per recomanar. Demana els seus honoraris per escrit i comprova que t'ofereix diverses alternatives. Si només et proposa un proveïdor o et pressiona per decidir ràpid, és millor buscar una altra opinió.
Pot treballar a distància si visc lluny dels meus pares?
Sí, bona part de l'orientació i la coordinació es pot fer per videotrucada i telèfon: entendre la situació, buscar opcions, comparar pressupostos i organitzar els professionals. Algunes coses, com mesurar l'habitatge, requereixen una visita presencial de qui correspongui. Convé acordar-ho des del principi.
